destil·lant

Ja no sóc qui era. Exposició i edició 

Aquest és un recorregut a través dels contats records d'una persona de tercera edat amb demència senil, la meva àvia.
Durant els seus últims anys de "semilucidesa" l'acompanyo conscient que la persona forta i independent que conec està canviant. El que va començar amb rascar, i rascar, i rascar, ha continuat amb el menjar, menjar i menjar, passar postal, rere postal, rere postal rere postal i repetir unes contades anècdotes una vegada rere l'altre. Recullo les seves repeticions, perquè és la meva àvia i vull tenir aquestes narracions que imagino que deixarà de repetir aviat, i perquè penso que masses vegades la vida acaba d'aquesta manera.