últimes pàgines

La memòria dels avis més present que mai.
La recuperació de la de l’avi i la pèrdua de la de l’àvia.

L'avi no parlava de la guerra ni de l’exili. De la seva migració sols en coneixia dues frases (al meu cap sonaven amb la veu de la mare): “al tenir tuberculosi el van traslladar del camp de concentració on es trobava a un hospital, salvant-se així de Mauthausen” i “va estar en una presó on l’únic llibre que tenia era un diccionari, del que es va llegir totes les pàgines”.

Quan l’àvia va començar a perdre la memòria fa uns anys , vaig voler parlar amb ella sobre coses que no m’havia explicat mai (p. destil·lant), però quan li preguntava per l’avi, simplement repetia que havia sigut molt bona persona.

Finals de Novembre. M’escriuen que l’àvia acaba d’entrar a la residència. Dos dies més tard decideixo comprar els bitllets de tornada. Tanco l’any a Grècia, en el que mentre acompanyava a persones que arribaven al país fugint de guerres, persecucions polítiques o religioses, la mare m’explicava les últimes descobertes sobre l’avi, quan fa 74 anys patia la seva migració a França.

Va de pàgines, d'últimes pàgines. Les finals de llibres de vell, que recullo per representar la manca de respostes de l’àvia, l'única que me'n podria donar, i el silenci d'aquesta última etapa de la seva vida, i les que la mare ha estat perseguint aquests darrers anys, que finalment ens han explicat la història dels sis anys d’exili de l’avi.

Quan, acabada la guerra, Franco va instaurar una dictadura feixista, i allà el va dur a passar anys entre camps de concentració, presons i sanatoris. Reinterpreto aquests documents que van mostrant el camí i els entrebancs, eliminant-ne la informació, deixant solament el nom de l’avi. A través d’aquestes planes gairebé en blanc vull posar atenció a la importància de compartir les experiències. Penso que si totes les persones que tenim familiars que van haver d’immigrar haguéssim escoltat de primera mà els relats de les fugides, la por, la fam, els camps, les presons, la incertesa i tot el que envolta les migracions forçades, ara hi hauria més empatia amb la població que es troba en aquestes condicions.


Projecte exposat a La Tartera, dins el cicle Cebes Tendres, on estem produïnt-hi l'edició.